A càmera lenta | Un dia qualsevol amb una família nòmada
A càmera lenta és una web i un blog de viatges per a viatgers curiosos, "motxillers" sense presses, que vulguin sentir i contemplar els moments i les persones, i que els hi agradin les fotos i els vídeos amb una mirada diferent, més intimista. A càmera lenta també vol ser un web de viatges per conscienciar sobre el turisme responsable, sobre el respecte a la natura i a les persones.
Meta keywords acameralenta,camera,lenta,camara,slowmotion,lenta,blog,viatge,viaje,trip,motxila,mochila,backpack,dit,fer dit,autoestop,dedo,hitchhiking,viatger,viajero,traveller,asia,america,oceania,africa,europa,europe,catalunya,cataluña,catalonia,barcelona,vic,osona,fotos,photo,picture,video,text,texto,blogger,curiositat,curiosidad,curiosity,cultura,culture,trajecte,trayecto,journey,ruta,route,couchsurfing,relocation,web de viatges,web de viajes,travel blog,volta al mon,vuelta al mundo,round the world trip,aventura,adventure,angel amargant,marta vilanova,audiovisual,audiovisual,documental,documentary,pais,country,poble,pueblo,people,turisme,turismo,tourism,transport,transporte,transportation,
1145
post-template-default,single,single-post,postid-1145,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-16.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive
Conviure amb una família nòmada

Un dia qualsevol amb una família nòmada

24 hores amb una família nòmada de Mongòlia

Deuen ser les set del matí, la mare s’aixeca la primera, es vesteix, obre la porta de la iurta i, per si ja no fa prou fred a dins, entra l’aire congelat de l’albada. Estem en una iurta al mig de l’estepa mongola. La resta de la família es desperta lentament. Tot és un antic ritual. Es renten la cara amb aigua ben fresca d’un bidó, encenen el foc amb excrements d’animals (són molt pocs els privilegiats que tenen llenya) i preparen un te de llet, el süütei tsai, amb un gust molt particular. Està elaborat amb aigua, llet, sal i quatre fulles de te.

Tothom esmorza a taula abans de començar amb la rutina diària. Hi ha abundant menjar, als nostres ulls és pa fregit (boortsog), formatge fresc de yak (byaslag), quallada seca (aaruul), mantega, iogurt i kefir. A vegades, si això no és prou (són gent de vida) hi afegeixen una mica de carn que va sobrar del sopar del vespre anterior. Sense dubte, el so de l’esmorzar és el que fan xarrupant el vol de te, un hàbit (molt al nostre pesar) que s’encomana ràpidament! No surten de casa fins que tenen la panxa ben plena. Arriba el moment de diversificar tasques, la dona és l’encarregada de munyir les vaques, esquilar els animals, preparar el menjar, tenir cura de la casa i cuidar els nens. L’home marxa tot el dia a pasturar el bestiar o a buscar llenya per vendre, segons a quina zona estiguin. Nosaltres, ens passem el dia sense fer res, contemplant la immensitat de l’estepa, contemplant les cabres o els yaks, contemplant les seves costums, aprenent, llegint llargues hores dins la iurta i, sobretot, menjant i menjant. La vida es molt tranquil·la, com els nòmades, i ells no volen canviar-la.

Conviure amb una família nòmada

Conviure amb una família nòmada

Una cosa que ens va sorprendre molt és que les portes de les iurtes estan obertes per tot aquell que hi passi pel davant. Com és un país tan extens, desèrtic i despoblat, si un camioner o un viatger fa hores que és a la carretera i li ve de gust un té o menjar alguna cosa, entra a la iurta, sovint sense picar, i sempre tindrà alguna cosa per menjar. Els mongols són grans amfitrions, però en comptes de bombons, ofereixen formatge acabat de fer, més sa!

Conviure amb una família nòmada

Conviure amb una família nòmada

Quan entres a una iurta notes quines són més humils i quines tenen més recursos, per exemple: una iurta amb el terra de palla i els mobles vells o una iurta amb el terra de lona, catifes de tots colors al terra i a les parets, televisió i telèfon. Això si, cap disposa d’espai per la intimitat, tothom ho veu tot. Suposem que a ells no els hi molesta perquè sempre han viscut així. Dormen, cuinen i es netegen en el mateix espai comú i fan les seves necessitats a l’extens camp que tenen davant de la iurta. Una vida compartida, en família, humil i nòmada, vivint amb el mínim.

Quan es fa fosc tenen la llum d’una bombeta gràcies a una placa solar que tenen a fora. Sopen tard. La dona vull aigua amb una pota de xai a dins. Llavors, comença a preparar uns fideus amb farina i aigua. Tot el que mengen s’ho fan ells (això sí que és menjar de km 0). Sopen diversos dies el mateix: caldo amb fideus i molta carn i grassa a quantitats iguals. Tot té gust a greix, o sigui, no gaire apte per vegetariasn. Ens van explicar que una família de pare, mare i fill de cinc anys es mengen un xai cada cinc dies, és a dir, 72 xais a l’any!


Abans d’anar al llit, una mica de iogurt natural de cabra, contundent però boníssim, mentre fan una mica de tertúlia. Nosaltres ens comuniquem amb un petit recull de paraules bàsiques en mongol que portàvem. Potser no ens entenem gaire, però riem moltíssim. Seguidament treuen moltes mantes perquè la nit, malgrat ser principies de setembre, és molt freda, de fet, nosaltres dormim vestits, dins el sac i sota les mantes (i sobretot, amb el cap tapat, sinó l’endemà et lleves congestionat). Penseu que al apagar-se el foc que fan cada nit, la temperatura interior de la iurta cau en picat, a més, el sostre no està tapat, queda un forat gran obert per tal que marxi el fum. Abans d’anar a dormir hi ha rialles sempre que ens veuen treure els nostres sacs en forma de mòmia. Ens animen a dormir despullats com fan ells, però amb el fred que fa ni ens ho plantegem. Una costum mongola meravellosa: una vegada ets dins el llit, o dins el sac en el nostre cas, i ben tapat, la mestressa de la família et cotxa posant-te les mantes per sota el sac, com feien les mares quan érem petits… que acollidors!


Aquesta experiència, que vam repetir diverses vegades durant tres setmanes, ens va servir per valorar un estil de vida que desconeixíem: unes famílies que s’ho produeixen tot ells mateixos i tot el que mengen és fruit dels recursos que generen. Us imagineu viure sense bossa d’escombraries? Sense haver d’anar al supermercat cada dos dies? Sense diners? Per nosaltres era gairebé impensable abans de viure amb els nòmades de Mongòlia, però està clar que és possible! Ah… i sense casa fixa amb hipoteca de trenta anys. Ells planten la casa on volen, hi viuen uns mesos, i cap a algun altre lloc on hi hagi més menjar pel bestiar o faci menys fred. Són nòmades i, malgrat les condicions extremes, n’estan ben orgullosos!

És cert que nosaltres hem viatjat molt, hem conviscut amb moltes cultures diferents i hem vist llocs meravellosos, però Mongòlia va ser màgic. Realment sents que estàs a l’altra punta del món, sol, al mig de milers de quilòmetres de desert, d’estepes, convivint amb una família que t’acull amablement i sense pensar-s’ho dues vegades quan hi arribes, obrint-te les portes de bat a bat i compartint-ho tot amb nosaltres, amb dos viatgers estrangers. a vegades no cal parlar el mateix idioma, no cal entendre’s, per saber que amb una mirada o amb un somriure que ets benvingut. De fet, si fos per alguns nòmades que ens van acollir, la nostra estada hagués sigut molt més llarga.

Conviure amb una família nòmada

Conviure amb una família nòmada

 

Anècdota: en algunes iurtes que vam visitar les famílies ens volien regalar una cuina de gas portàtil que tenien. Ens vam assabentar que el govern, amb l’ànim de donar facilitats als nòmades, els hi va fer regals moderns com cuines de gas. Ells no les volien per res perquè prefereixen el foc tradicional i ens les volien regalar. Molt amables per part seva, però si haguéssim acceptat haguéssim anat carregats de cuines a les motxilles!

Gràcies Ryan Lewis per les fotografies cedides. Veure més imatges aquí

Vídeo resum de Mongòlia