A càmera lenta | Àsia
A càmera lenta és una web i un blog de viatges per a viatgers curiosos, "motxillers" sense presses, que vulguin sentir i contemplar els moments i les persones, i que els hi agradin les fotos i els vídeos amb una mirada diferent, més intimista. A càmera lenta també vol ser un web de viatges per conscienciar sobre el turisme responsable, sobre el respecte a la natura i a les persones.
Meta keywords acameralenta,camera,lenta,camara,slowmotion,lenta,blog,viatge,viaje,trip,motxila,mochila,backpack,dit,fer dit,autoestop,dedo,hitchhiking,viatger,viajero,traveller,asia,america,oceania,africa,europa,europe,catalunya,cataluña,catalonia,barcelona,vic,osona,fotos,photo,picture,video,text,texto,blogger,curiositat,curiosidad,curiosity,cultura,culture,trajecte,trayecto,journey,ruta,route,couchsurfing,relocation,web de viatges,web de viajes,travel blog,volta al mon,vuelta al mundo,round the world trip,aventura,adventure,angel amargant,marta vilanova,audiovisual,audiovisual,documental,documentary,pais,country,poble,pueblo,people,turisme,turismo,tourism,transport,transporte,transportation,
24
archive,tag,tag-asia-2,tag-24,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-16.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive

  A mesura que et vas a apropant a l’oest de Mongòlia notes com va canviant el paisatge, com les estepes del desert comencen a disminuir i les muntanyes són més altes, al principi pelades i, a poc a poc, es van cobrint de neu, malgrat que encara sigui estiu. Alhora, l’escassa aigua que havíem trobat pel camí, ara es torna més comuna en forma de rierols i llacs d’aigua blava intensa.

24 hores amb una família nòmada de Mongòlia Deuen ser les set del matí, la mare s'aixeca la primera, es vesteix, obre la porta de la iurta i, per si ja no fa prou fred a dins, entra l'aire congelat de l'albada. Estem en una iurta al mig de l'estepa mongola. La resta de la família es desperta lentament. Tot és un antic ritual. Es renten la cara amb aigua ben fresca d'un bidó, encenen el foc amb excrements d'animals (són molt pocs els privilegiats que tenen llenya) i preparen un te de llet, el süütei tsai, amb un gust molt particular. Està elaborat amb aigua, llet, sal i quatre fulles de te.

Disset hores de bus sense calefacció i un taxi fan falta per arribar al nord de Mongòlia, molt a prop de la frontera amb Siberia. Allà hi ha el Khövsgöl Nuur (nuur vol dir llac en mongol), conegut com la perla blava de Mongòlia, aquest bassal immens de 150km de llarg i 260m de profunditat, diuen que conté entre l'1 i el 2% de l'aigua dolça del planeta. És impossible veure el final... ni d'un costat ni de l'altre. La vista es perd en l'horitzó blau, als costats, les muntanyes poblades d'arbres mostren els primers senyals de la tardor, les fulles groguenques i vermelloses fan goig. Mentre, els yaks pasturen majestuosos i sense pressa pels prats que envolten el llac. Tot plegat crea una atmosfera tranquil·la, mística i relaxant.

Mongòlia és el país que ha marcat el nostre viatge: ens ha sorprès, ens ha meravellat, ens ha fet viure aventures, ens ha fet riure i plorar... Però per davant de tot, ens ha ensenyat una lliçó de vida inoblidable: com ser feliç en condicions extremes, amb senzillesa, sense destruir la natura, pensant en "l'ara", compartint bones estones en família o contemplant tranquil·lament les hipnotitzants estepes de l'oest del país.

Siem Reap és l'indret de Cambodja que rep més turistes. Només hi ha dos motius per parar en aquesta ciutat massificada i adaptada fins a un extrem insultant pel turisme, el principal i el que coneix tothom, són els temples d'Angkor i, l'altre, el nostre descobriment en aquesta visita, el "Phare, The Cambodian Circus". El “Chills” és un espectacle de circ únic, divertit, fresc, amb un rerefons de cooperació, amistat, energia i ganes d'aprendre que els artistes transmeten al seu públic des del principi fins al final de la funció cada nit. 

Pensàvem que veure al dofí Irauadi era una llegenda urbana o una “turistada” preparada pels ingenus que visiten les 4.000 illes al sud de Laos. En aquesta zona, et porten a un llot i creuen la línia imaginària que hi ha entre la frontera de Laos i Cambodja a l'extens riu Mekong. Allà estan! Hi ha una dotzena de dofins que deixen veure les seves aletes de tant en tant.

La petita localitat costanera de Kep, al sud de Cambodja, és el lloc ideal per descansar i menjar bon peix. Com la resta del país, ha passat per diverses etapes durant el darrer segle, de ser un poble de “moda” on els francesos adoraven estiuejar a les seves espectaculars mansions colonials a la devastació pel pas del Jemers Vermells. La seva historia queda latent a cada pas, si la visites quan cau el sol, sembla una ciutat fantasma, decadent... si estàs allà un dia solejat al migdia, podràs capbussar-te a la platja (de sorra artificial) o degustar les especialitats locals al mercat del cranc. Entre les opcions per escollir hi ha llagostins, gambes, peix fresc acompanyat per arròs, sucs naturals, fruita fresca i crancs.

Al món pots trobar edificis fantasmagòrics, per estar abandonats o per tenir una història sanguinària... un d'ells és l'estació de Bokor Hill. En aquest cas és pels dos motius. Bokor Hill Station és un dels llocs que millor reflecteix la cruel història de Cambodja. Situada al parc nacional de Bokor, a 42km a l'est de Kampot, es troba aquesta ciutat fantasma formada per un hotel, un casino i una església que ha estat abandonada dues vegades en els darrers 100 anys.

A “a càmera lenta” no explicarem amb detall la llarga i terrible història de Cambodja, si no que donarem pinzellades a través dels "post" que escriurem amb les curiositats del país. A grans trets podem dir que Cambodja ha viscut des de l'època d'esplendor i bonança prèvia a la construcció de l'imperi d'Angkor al més cruel extermini generat pels Jemers Vermells. Aquests van dur a terme una de les reestructuracions socials més radicals de la historia de la humanitat L'objectiu era allunyant a la societat del sistema capitalista i crear un estat agrari amb una economia autosuficient. El primer que varen fer va ser buidar les ciutats i enviar a tothom (incloses persones grans, nens i malalts) al camp a treballar llargues jornades d'entre 12-15 hores amb una mísera ració de menjar diari. Aquest any es va proclamar “Any Cero”, es va abolir la moneda i van aïllar el país de la resta del món. Es calcula que una quarta part de la població (entre dos i tres milions de persones) varen ser assassinades en els 3 anys, 8 mesos i 20 dies que els Jemers van estar al poder. Sense que ningú, a part de Vietnam, fes res, amb una passivitat absoluta de l'ONU i altres països d'Occident.