A càmera lenta | Reflexions sobre Birmània
Birmània és un país únic, que valdria la pena visitar encara que només fos per les persones que hi viuen: el somriure i l’amabilitat predominen, indrets preciosos i menjars deliciosos. Aquest país té molts números per se el proper “boom turístic” d’Àsia, però em temo que si tots pugem al carro, d’alguna forma estem donant més “suport” al govern que al poble i, si no hi ha pressió de cap tipus, els birmans i les birmanes seguiran estancats a la casella de sortida.
asia,birmania,myanmar,reflexions,viatge,motxilla
625
post-template-default,single,single-post,postid-625,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-16.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive
Birmània

Reflexions sobre Birmània

Les contradiccions quan parlo de Birmània comencen amb el mateix nom del país: Birmània o Myanmar? Ningú està content amb cap de les dues opcions. Birmània és el nom que van adjudicar els colons anglesos i es refereix només a un estat, el de l’ètnia birmana, per tant exclou a la resta de regions i ètnies (karen, shan, rakhine, rohingya, etc.). D’altra banda, el nom Myanmar el va posar la junta militar en el seu afany per agrupar tot el territori. Òbviament, un nom imposat per una dictadura tan cruel i tan poc considerada amb les ètnies del país, no és benvingut. Avui dia, segueixo sense saber amb quin nom referir-me al país per ser justa amb totes les parts.

Vaig començar la ruta amb una lleugera idea de la situació sociopolítica de la Birmània actual. Sabia que el país havia canviat de règim, la junta militar havia cedit a les pressions d’Occident i havia donat mostres d’una obertura a un procés democràtic a les eleccions del 2010. Feia mesos que sentíem que ara era el millor moment per visitar el país perquè les inversions i les influències estrangeres s’estaven implantant ràpidament. Així que vam voler aprofitar el nostre gran viatge per conèixer aquest gran desconegut fins al moment.

Durant el temps que hem estat a Birmània i a la frontera amb Tailàndia, a on resideix una part important de població birmana, hem conegut una realitat que va més enllà d’una visita purament turística. Birmània no és un país lliure, no és un país democràtic. ¿Com poden dir que és un país democràtic quan hi ha més de 80 presos polítics i encara es detenen activistes i periodistes? ¿Quin país democràtic té un 25% de seients al parlament reservats als militars? ¿Com una constitució es pot “adaptar” perquè persones com l’Aung San Suu Kyi no es puguin presentar a les eleccions per tenir dos fills de nacionalitat britànica? ¿Com el govern pot expropiar terres alegrement als agricultors per construir cases als militars o cedir-les a les empreses multinacionals? ¿Per què encara s’obliga als turistes a seguir el “circuit turístic” per què no es desviïn a les anomenades “zones restringides” a on hi ha conflictes entre les ètnies i els militars? Per a mi, això és una farsa.

Les grans empreses estrangeres compren els seus recursos naturals (sobretot petroli i gas), els turistes paguen excessives quantitats per visitar els punts turístics, diners que no es reinverteixen en el manteniment de l’indret, i el govern s’embutxaca una bona part dels ingressos per les pernoctacions dels allotjaments “per estrangers”. No deixo de preguntar-me, a on s’inverteixen tots aquests beneficis? Una quarta part de la població viu sota el llindar de la pobresa, la salut és privada i les infraestructures no destaquen per la seva modernitat. No ho entenc.

Birmània és un país únic, que valdria la pena visitar encara que només fos per les persones que hi viuen: el somriure i l’amabilitat predominen, indrets preciosos i menjars deliciosos. Aquest país té molts números per se el proper “boom turístic” d’Àsia, però em temo que si tots pugem al carro, d’alguna forma estem donant més “suport” al govern que al poble i, si no hi ha pressió de cap tipus, els birmans i les birmanes seguiran estancats a la casella de sortida.

Birmània

Birmània

Vídeo resum de Birmània