A càmera lenta | un blog de viatges que parla de curiositats d'arreu del món
"a càmera lenta" és un blog de dos motxillers, aventurers, somiadors que viatgen pel món explicant curiositats, projectes socials, articles, consells i fent vídeos amb les millors sensacions a cada país. Ens acompanyeu?
viatjar,viatge,motxilla,low-cost,lowcost,curiositats,curiosidades,asia,àsia,mundo,oceanía,america,motxillers,curiositat,Tailandia,Xina,Australia,Cuba,Colombia
14006
home,paged,page-template,page-template-blog-large-image,page-template-blog-large-image-php,page,page-id-14006,paged-7,page-paged-7,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-12.1,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1,vc_responsive

Un circ per a la transformació social de Cambodja

El “Chills” és un espectacle de circ únic, divertit, fresc amb un rerefons de cooperació, amistat, energia i ganes d’aprendre…

CONSELLS ÚTILS PER VIATJAR A LA XINA

Xina, el gran gegant asiàtic, és un lloc tant increïble com difícil. Aquí us deixem alguns consells que us poden ser útils abans i durant el viatge…

Koh Lipe, un paradís en perill d’extinció

Koh Lipe és l’única illa habitada del parc nacional de Tarutao, gairebé tocant a Malàisia, un paradís. En ella hi viuen els anomenats “gitanos de mar”…

Birmània és un d'aquests països que no et deixa de sorprendre dia rere dia. El llac Inle està ple d'aquests indrets, i un d'ells és l'espectacular poble flotant de Maing Thauk. Alguns pobles són flotants només en alguna temporada i són petits, però aquest, en canvi, és gran i està a sobre un llac immens. En acostar-te amb la barqueta als seus "carrers" et quedes impressionat per la grandària de les cases construïdes amb pilars de fusta a sobre el riu. A tothom li sorgeix la següent pregunta: necessiten una barca per tot? Doncs sí, la necessiten per anar a la botiga, al bar, a l'escola o a cal veí. Però per si aquesta forma de vida no és prou original, també tenen horts flotants! Aquí, els pagesos pujats en barques mostrant la seva pràctica i equilibri, planten diverses classes d'hortalisses.

Moltes persones que visiten Birmània s'enduen per sobre de tot el record de l'incomparable Bagan. Però si hi ha un altre indret que perdurarà a la nostra memòria quan tornem a casa, aquest serà Kakku i, naturalment, el seu entorn. Unes 2.500 estupes alineades, algunes mig derruïdes pel pas del temps, devorades per la vegetació, les campanetes repicant amb el vent i l'absència de turistes, fan que aquest indret agafi un aire molt místic.

Les contradiccions quan parlo de Birmània comencen amb el mateix nom del país: Birmània o Myanmar? Ningú està content amb cap de les dues opcions. Birmània és el nom que van adjudicar els colons anglesos i es refereix només a un estat, el de l'ètnia...

Visitar el Mae Tao Clinic ha estat una de les experiències més enriquidores d'aquest viatge. Quan veus amb els teus ulls la gran tasca que estan fent en aquest hospital, te n'adones que avançar cap a una societat millor és possible. El Mae Tao Clinic el va crear la Dra. Cynthia Maung l'any 1989 per atendre als birmans que fugien de les repressions violentes en les manifestacions prodemocràcia a Birmània. La clínica atén cada dia entre 300 i 400 pacients birmans de forma gratuïta*. L'hospital, que compta amb la vinculació de més de 600 professionals locals i internacionals de forma voluntària i interna, disposa d'una àmplia especialització de pediatria, llevadora, tractament de malalties cròniques i malària, oculista, dentista, acupuntura o elaboració de pròtesis (la majoria són fruit de les mines antipersones). I no només això, també imparteixen cursos d'especialització per metges birmans i fan formació per persones interessades en primeres cures. També ofereixen allotjament i dos àpats al dia pels familiars dels pacients ingressats.

Vertigen… molt vertigen és el que sents quan el tren desaccelera i comences a notar el grinyol dels ferros. La via és tan estreta com el pont, mires cap a baix i veus el buit. Se’t fa un nus a l’estómac. Comença el recorregut pel viaducte de Goteik. Construït pels colons britànics entre 1899 i 1900 amb la finalitat d’augmentar la seva presencia a la regió, el viaducte de Goteik és el pont més alt de Birmània. Compta amb 15 torres, la més alta fa 102 metres d’altura. Algunes fonts afirmen que fa 250 metres d’altura. El tren tarda uns 25 minuts a recórrer els 689 metres de via, no pot avançar més ràpid per evitar el balanceig i que el tren acabi a baix. Quan hi ets, agraeixes aquest ritme, el sentiment està a mig camí entre el pànic i l’emoció.

Avui ens saltarem la nostra pròpia norma i en comptes de parlar d’indrets curiosos, explicarem una de les formules que fan que viatjar sigui més enriquidor. Conèixer i compartir moments amb les persones locals, amb els que viuen durant “tot l’any” als països que nosaltres visitem durant unes setmanes, és una d’aquestes experiències recomanables.