A càmera lenta | un blog de viatges que parla de curiositats d'arreu del món
"a càmera lenta" és un blog de dos motxillers, aventurers, somiadors que viatgen pel món explicant curiositats, projectes socials, articles, consells i fent vídeos amb les millors sensacions a cada país. Ens acompanyeu?
viatjar,viatge,motxilla,low-cost,lowcost,curiositats,curiosidades,asia,àsia,mundo,oceanía,america,motxillers,curiositat,Tailandia,Xina,Australia,Cuba,Colombia
14006
home,paged,page-template,page-template-blog-large-image,page-template-blog-large-image-php,page,page-id-14006,paged-4,page-paged-4,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1,vc_responsive

Un circ per a la transformació social de Cambodja

El “Chills” és un espectacle de circ únic, divertit, fresc amb un rerefons de cooperació, amistat, energia i ganes d’aprendre…

CONSELLS ÚTILS PER VIATJAR A LA XINA

Xina, el gran gegant asiàtic, és un lloc tant increïble com difícil. Aquí us deixem alguns consells que us poden ser útils abans i durant el viatge…

Koh Lipe, un paradís en perill d’extinció

Koh Lipe és l’única illa habitada del parc nacional de Tarutao, gairebé tocant a Malàisia, un paradís. En ella hi viuen els anomenats “gitanos de mar”…

Viatjar en autocaravana de Sant Francisco a Las Vegas (912Km) durant 4 dies costa 4 dòlars i et paguen 250 dòlars de benzina. Sí, ho estàs llegint bé, aquesta pràctica es diu relocation (reubicació) i significa retornar al punt d'origen un vehicle, sigui un cotxe, una furgoneta camper o una autocaravana que una altra persona prèviament ha llogat.

Quan algú somia a fer un viatge llarg en tren, s'imagina que va a bord del famós Transsiberià. Però aquest no és l'únic trajecte romàntic i idíl·lic ("viatgerament" parlant) que hi ha actualment, per això, avui us volem parlar d'un altre igual o millor que el rus, el Transmongolià, que uneix la ciutat russa de Ulan Ude amb Pequín, recorrent Mongòlia de nord a sud.

  A mesura que et vas a apropant a l’oest de Mongòlia notes com va canviant el paisatge, com les estepes del desert comencen a disminuir i les muntanyes són més altes, al principi pelades i, a poc a poc, es van cobrint de neu, malgrat que encara sigui estiu. Alhora, l’escassa aigua que havíem trobat pel camí, ara es torna més comuna en forma de rierols i llacs d’aigua blava intensa.

24 hores amb una família nòmada de Mongòlia Deuen ser les set del matí, la mare s'aixeca la primera, es vesteix, obre la porta de la iurta i, per si ja no fa prou fred a dins, entra l'aire congelat de l'albada. Estem en una iurta al mig de l'estepa mongola. La resta de la família es desperta lentament. Tot és un antic ritual. Es renten la cara amb aigua ben fresca d'un bidó, encenen el foc amb excrements d'animals (són molt pocs els privilegiats que tenen llenya) i preparen un te de llet, el süütei tsai, amb un gust molt particular. Està elaborat amb aigua, llet, sal i quatre fulles de te.

Disset hores de bus sense calefacció i un taxi fan falta per arribar al nord de Mongòlia, molt a prop de la frontera amb Siberia. Allà hi ha el Khövsgöl Nuur (nuur vol dir llac en mongol), conegut com la perla blava de Mongòlia, aquest bassal immens de 150km de llarg i 260m de profunditat, diuen que conté entre l'1 i el 2% de l'aigua dolça del planeta. És impossible veure el final... ni d'un costat ni de l'altre. La vista es perd en l'horitzó blau, als costats, les muntanyes poblades d'arbres mostren els primers senyals de la tardor, les fulles groguenques i vermelloses fan goig. Mentre, els yaks pasturen majestuosos i sense pressa pels prats que envolten el llac. Tot plegat crea una atmosfera tranquil·la, mística i relaxant.

Mongòlia és el país que ha marcat el nostre viatge: ens ha sorprès, ens ha meravellat, ens ha fet viure aventures, ens ha fet riure i plorar... Però per davant de tot, ens ha ensenyat una lliçó de vida inoblidable: com ser feliç en condicions extremes, amb senzillesa, sense destruir la natura, pensant en "l'ara", compartint bones estones en família o contemplant tranquil·lament les hipnotitzants estepes de l'oest del país.