A càmera lenta | Àsia
A càmera lenta és una web i un blog de viatges per a viatgers curiosos, "motxillers" sense presses, que vulguin sentir i contemplar els moments i les persones, i que els hi agradin les fotos i els vídeos amb una mirada diferent, més intimista. A càmera lenta també vol ser un web de viatges per conscienciar sobre el turisme responsable, sobre el respecte a la natura i a les persones.
Meta keywords acameralenta,camera,lenta,camara,slowmotion,lenta,blog,viatge,viaje,trip,motxila,mochila,backpack,dit,fer dit,autoestop,dedo,hitchhiking,viatger,viajero,traveller,asia,america,oceania,africa,europa,europe,catalunya,cataluña,catalonia,barcelona,vic,osona,fotos,photo,picture,video,text,texto,blogger,curiositat,curiosidad,curiosity,cultura,culture,trajecte,trayecto,journey,ruta,route,couchsurfing,relocation,web de viatges,web de viajes,travel blog,volta al mon,vuelta al mundo,round the world trip,aventura,adventure,angel amargant,marta vilanova,audiovisual,audiovisual,documental,documentary,pais,country,poble,pueblo,people,turisme,turismo,tourism,transport,transporte,transportation,
2
archive,paged,category,category-asia-4,category-2,paged-2,category-paged-2,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-16.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

Pensàvem que veure al dofí Irauadi era una llegenda urbana o una “turistada” preparada pels ingenus que visiten les 4.000 illes al sud de Laos. En aquesta zona, et porten a un llot i creuen la línia imaginària que hi ha entre la frontera de Laos i Cambodja a l'extens riu Mekong. Allà estan! Hi ha una dotzena de dofins que deixen veure les seves aletes de tant en tant.

La petita localitat costanera de Kep, al sud de Cambodja, és el lloc ideal per descansar i menjar bon peix. Com la resta del país, ha passat per diverses etapes durant el darrer segle, de ser un poble de “moda” on els francesos adoraven estiuejar a les seves espectaculars mansions colonials a la devastació pel pas del Jemers Vermells. La seva historia queda latent a cada pas, si la visites quan cau el sol, sembla una ciutat fantasma, decadent... si estàs allà un dia solejat al migdia, podràs capbussar-te a la platja (de sorra artificial) o degustar les especialitats locals al mercat del cranc. Entre les opcions per escollir hi ha llagostins, gambes, peix fresc acompanyat per arròs, sucs naturals, fruita fresca i crancs.

Al món pots trobar edificis fantasmagòrics, per estar abandonats o per tenir una història sanguinària... un d'ells és l'estació de Bokor Hill. En aquest cas és pels dos motius. Bokor Hill Station és un dels llocs que millor reflecteix la cruel història de Cambodja. Situada al parc nacional de Bokor, a 42km a l'est de Kampot, es troba aquesta ciutat fantasma formada per un hotel, un casino i una església que ha estat abandonada dues vegades en els darrers 100 anys.

A “a càmera lenta” no explicarem amb detall la llarga i terrible història de Cambodja, si no que donarem pinzellades a través dels "post" que escriurem amb les curiositats del país. A grans trets podem dir que Cambodja ha viscut des de l'època d'esplendor i bonança prèvia a la construcció de l'imperi d'Angkor al més cruel extermini generat pels Jemers Vermells. Aquests van dur a terme una de les reestructuracions socials més radicals de la historia de la humanitat L'objectiu era allunyant a la societat del sistema capitalista i crear un estat agrari amb una economia autosuficient. El primer que varen fer va ser buidar les ciutats i enviar a tothom (incloses persones grans, nens i malalts) al camp a treballar llargues jornades d'entre 12-15 hores amb una mísera ració de menjar diari. Aquest any es va proclamar “Any Cero”, es va abolir la moneda i van aïllar el país de la resta del món. Es calcula que una quarta part de la població (entre dos i tres milions de persones) varen ser assassinades en els 3 anys, 8 mesos i 20 dies que els Jemers van estar al poder. Sense que ningú, a part de Vietnam, fes res, amb una passivitat absoluta de l'ONU i altres països d'Occident.

Curiosament, Laos és productor de cafè d'ençà que els colons francesos el van introduir fa a prop de cent anys. La zona del Bolaven Plateau, altiplà situat al sud-oest del país, es coneguda per concentrar les plantacions del país, així que vam aprofitar la nostra visita per conèixer la plantació familiar ecològica del Sr. Vieng. Hi ha unes 5.000 famílies involucrades en la plantació de cafè. A Laos sembren "aràbica", llavor que produeix un cafè d'alta qualitat i l'utilitzen de forma limitada perquè és més cara, i "robusta", amb la que fan un cafè més comú. Aquests detalls, juntament amb el procés d'elaboració: com i a on sembrar o les tècniques per seleccionar el gra de cafè, és el que vam aprendre amb el Sr. Vieng.

És molt comú entre els viatgers fer un circuit en moto pel sud-oest de Laos. L'altiplà del Bolaven Plateau és famós pel seu paisatge, baixes temperatures, cascades i les plantacions de cafè, te i altres productes ecològics. La ruta circular de tres dies surt de Pakse i passa per Pak Song, Tha Theng, Sekong i Attapeu sumant aproximadament 180 km. És el lloc amb més cascades per quilòmetre quadrat a on hem estat: Tad Faek, Tad Katamtok, Tad Lo, Tad Soung o Tad Fane (Tad en laosià significa cascada).

El parc de Buda (Xieng Khuan), a trenta quilòmetres de la capital de Laos, a Vientiane, és un museu a l'aire lliure creat per Luang Pu Bunleua Sulila, un monjo xaman que va voler integrar el budisme i l'hinduisme en un mateix indret. Així que el parc conté una barreja d'obres tant curioses com 200 estàtues de déus, humans, animals i dimonis, un gran buda reclinat de més de 120 metres i una carabassa gegant de tres pisos que representen l'infern, la terra i el paradís... i tot ben col·locat a sobre d'una moqueta de gespa.

¿Illes? Si Laos no té mar! És cert, no té mar però té el gran riu Mekong. Allà hi ha un arxipèlag amb uns 4.000 illots. Depenent si es visita en temporada de pluges o en temporada seca se'n poden veure més o menys. És molt turístic, però és el lloc ideal per parar i carregar piles!

Normalment no parlem de ciutats al blog, però Luang Prabang mereix una menció especial. Situada a 425km al nord de la capital de Laos, Luang Prabang és el viu exemple de la fusió entre l'arquitectura colonial francesa del s.XIX i s.XX i les estructures locals. Rodejada per frondoses muntanyes i abraçada pels rius Mekong i Nam Khan, la ciutat conserva en perfecte estat els carrers de pedra, edificis francesos i més de cinquanta temples budistes.

Preguntes a qui preguntis, et dirà que el que més l'ha impressionat de Laos és el seu entorn, la seva naturalesa. Vagis on vagis, quilòmetres de muntanyes frondoses i rius carregats d'aigua, t'acompanyaran. El súmmum el vam trobar quan vam arribar a Khong Lor, un petit poble de cases de fusta situat al centre de Laos, extensos camps d'arròs, un rierol a on es banyen els infants i una carretera d'un carril que el creua. Al final, es troba Tham Kong Lro, una cova formada per un túnel de pedra calcària de 7km de llarg que arriba a fer 90 metres d'altura i on flueix el riu Hinboun.