A càmera lenta | Àsia
A càmera lenta és una web i un blog de viatges per a viatgers curiosos, "motxillers" sense presses, que vulguin sentir i contemplar els moments i les persones, i que els hi agradin les fotos i els vídeos amb una mirada diferent, més intimista. A càmera lenta també vol ser un web de viatges per conscienciar sobre el turisme responsable, sobre el respecte a la natura i a les persones.
Meta keywords acameralenta,camera,lenta,camara,slowmotion,lenta,blog,viatge,viaje,trip,motxila,mochila,backpack,dit,fer dit,autoestop,dedo,hitchhiking,viatger,viajero,traveller,asia,america,oceania,africa,europa,europe,catalunya,cataluña,catalonia,barcelona,vic,osona,fotos,photo,picture,video,text,texto,blogger,curiositat,curiosidad,curiosity,cultura,culture,trajecte,trayecto,journey,ruta,route,couchsurfing,relocation,web de viatges,web de viajes,travel blog,volta al mon,vuelta al mundo,round the world trip,aventura,adventure,angel amargant,marta vilanova,audiovisual,audiovisual,documental,documentary,pais,country,poble,pueblo,people,turisme,turismo,tourism,transport,transporte,transportation,
2
archive,category,category-asia-4,category-2,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1,vc_responsive

Què coneixes de Pequín? 3,2,1... La ciutat prohibida, la gran muralla, el palau d'estiu, el temple del cel, la plaça de Tiananmen... Sí, nosaltres també haguéssim dit aquests. Malgrat la història que s'amaga darrere d'aquests llocs centenaris, el nostre lloc predilecte de la ciutat és el districte artístic 798, un indret que reflecteix la creativitat i emprenedoria dels artistes locals.

Recordo la primera vegada que vam llegir sobre les Danxia Mountains, va ser al blog "101 lugares increíbles", i no ho vam dubtar dues vegades. Vam anar a la Xina per veure-ho amb els nostres propis ulls. I sí, vam comprovar, meravellats, que els colors ratllats, com pintats amb guixos amb multitud de tonalitats, eren reals, no era un efecte del Photoshop!

Quan algú somia a fer un viatge llarg en tren, s'imagina que va a bord del famós Transsiberià. Però aquest no és l'únic trajecte romàntic i idíl·lic ("viatgerament" parlant) que hi ha actualment, per això, avui us volem parlar d'un altre igual o millor que el rus, el Transmongolià, que uneix la ciutat russa de Ulan Ude amb Pequín, recorrent Mongòlia de nord a sud.

  A mesura que et vas a apropant a l’oest de Mongòlia notes com va canviant el paisatge, com les estepes del desert comencen a disminuir i les muntanyes són més altes, al principi pelades i, a poc a poc, es van cobrint de neu, malgrat que encara sigui estiu. Alhora, l’escassa aigua que havíem trobat pel camí, ara es torna més comuna en forma de rierols i llacs d’aigua blava intensa.

24 hores amb una família nòmada de Mongòlia Deuen ser les set del matí, la mare s'aixeca la primera, es vesteix, obre la porta de la iurta i, per si ja no fa prou fred a dins, entra l'aire congelat de l'albada. Estem en una iurta al mig de l'estepa mongola. La resta de la família es desperta lentament. Tot és un antic ritual. Es renten la cara amb aigua ben fresca d'un bidó, encenen el foc amb excrements d'animals (són molt pocs els privilegiats que tenen llenya) i preparen un te de llet, el süütei tsai, amb un gust molt particular. Està elaborat amb aigua, llet, sal i quatre fulles de te.

Disset hores de bus sense calefacció i un taxi fan falta per arribar al nord de Mongòlia, molt a prop de la frontera amb Siberia. Allà hi ha el Khövsgöl Nuur (nuur vol dir llac en mongol), conegut com la perla blava de Mongòlia, aquest bassal immens de 150km de llarg i 260m de profunditat, diuen que conté entre l'1 i el 2% de l'aigua dolça del planeta. És impossible veure el final... ni d'un costat ni de l'altre. La vista es perd en l'horitzó blau, als costats, les muntanyes poblades d'arbres mostren els primers senyals de la tardor, les fulles groguenques i vermelloses fan goig. Mentre, els yaks pasturen majestuosos i sense pressa pels prats que envolten el llac. Tot plegat crea una atmosfera tranquil·la, mística i relaxant.

Mongòlia és el país que ha marcat el nostre viatge: ens ha sorprès, ens ha meravellat, ens ha fet viure aventures, ens ha fet riure i plorar... Però per davant de tot, ens ha ensenyat una lliçó de vida inoblidable: com ser feliç en condicions extremes, amb senzillesa, sense destruir la natura, pensant en "l'ara", compartint bones estones en família o contemplant tranquil·lament les hipnotitzants estepes de l'oest del país.

Siem Reap és l'indret de Cambodja que rep més turistes. Només hi ha dos motius per parar en aquesta ciutat massificada i adaptada fins a un extrem insultant pel turisme, el principal i el que coneix tothom, són els temples d'Angkor i, l'altre, el nostre descobriment en aquesta visita, el "Phare, The Cambodian Circus". El “Chills” és un espectacle de circ únic, divertit, fresc, amb un rerefons de cooperació, amistat, energia i ganes d'aprendre que els artistes transmeten al seu públic des del principi fins al final de la funció cada nit.