A càmera lenta | Cabo de la Vela, on el mar i el desert conviuen
El Cabo de la Vela és una petita localitat banyada pel mar Carib, situada a l'extrem nord de Sud Amèrica, al departament de la Guajira a Colòmbia.Els habitants d'aquesta zona són el poble indígena Wayúu o Guajiros.
cabo de la vela,colombia,america,guajira,viatge,motxilla
16179
post-template-default,single,single-post,postid-16179,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-16.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.2,vc_responsive
Cabo de la Vela Guajira, Colòmbia

Cabo de la Vela, on el mar i el desert conviuen

Un llarg trajecte en un incòmode camió amb 15 persones per un camí de sorra t’avisa que t’apropes a un indret remot, perdut en el temps i allunyat de la “nostra” realitat. Després de molts quilòmetres de paisatge desèrtic, amb tons marrons, vermellosos i ataronjats, acompanyats pels cactus i arbustos secs, divises el mar, tranquil i blavós. Hem arribat al nostre destí, el Cabo de la Vela.

El Cabo de la Vela és una petita localitat banyada pel mar Carib, situada a l’extrem nord de Sud Amèrica, al departament de la Guajira a Colòmbia. Els habitants d’aquesta zona són el poble indígena Wayúu o Guajiros. Ells, en comptes de Cabo de Vela, n’hi diuen Jepirra. Segons la seva llegenda, és l’indret sagrat on els esperits dels seus morts arriben per anar al desconegut. Els Wayúu tenen molt pocs recursos per sobreviure, sobretot els que habiten a l’extensa zona àrida abans d’arribar al poble. Abans es dedicaven a la pesca i des de fa uns anys a vendre artesania als turistes, unes bosses de colors teixides a mà precioses (tarden aproximadament una setmana a fer-ne una).

El poblet, que només té un carrer, també sense asfaltar, és humil, els carros de menjar i les cases de fusta es concentren al voltant de la via principal, paral·lela al mar. Cabo de la Vela et regala el privilegi de poder dormir davant del mar, amb l’aigua passant per sota els teus peus. Sí, una hamaca a l’aire lliure, només amb un sostre de palla i l’extensa platja a banda i banda. Per dinar, la senyora de l’hostalet et podrà preparar un “Sancocho de pescado“, una deliciosa sopa de peix fresc amb iuca, panotxa, plàtan verd i verdures. Aquest petit paradís (per a nosaltres), potser no és el lloc idíl·lic per a altres viatgers, donat que les comoditats són molt bàsiques, l’electricitat és limitada i no hi ha aigua potable ni gaire oferta d’allotjament.

Cabo de la Vela Guajira, Colombia

Cabo de la Vela Guajira, Colombia

És molt fàcil ser feliç aquí, només has de deixar-te portar, observar com la sorra ataronjada s’endinsa al mar en calma, parlar amb els pescadors que matinen per anar a buscar el dinar, passejar per la platja infinita i veure com els aprenents de “kitesurf” gaudeixen com nens, banyar-te una i una altra vegada quan ja no aguantis més la calor, suar de valent per veure les vistes espectaculars del mar carib des d’a dalt del penya-segat de El Pilón de Azúcar, caminar fins al far, passar hores llegint un llibre tombat a la teva hamaca i gaudir de la lluna i el so del mar sota els teus peus a la nit.

Cabo de la Vela Guajira, Colombia

Cabo de la Vela Guajira, Colombia

Consells de viatge

Nosaltres vam sortir de Santa Marta, vam fer una parada a Palomino i, des d’aquí, vam agafar un camió fins a Riohacha. Aquí vam agafar un taxi compartit amb una parella fins a Uribia. I, finalment, vam agafar un camió fins a Cabo de la Vela. El total del trajecte per persona van ser 15-17 €. Ens vam allotjar a l’hostal “Donde flor”. El seu “sancocho de pescado” és una meravella.