A càmera lenta | BLOG
A càmera lenta és una web i un blog de viatges per a viatgers curiosos, "motxillers" sense presses, que vulguin sentir i contemplar els moments i les persones, i que els hi agradin les fotos i els vídeos amb una mirada diferent, més intimista. A càmera lenta també vol ser un web de viatges per conscienciar sobre el turisme responsable, sobre el respecte a la natura i a les persones.
Meta keywords acameralenta,camera,lenta,camara,slowmotion,lenta,blog,viatge,viaje,trip,motxila,mochila,backpack,dit,fer dit,autoestop,dedo,hitchhiking,viatger,viajero,traveller,asia,america,oceania,africa,europa,europe,catalunya,cataluña,catalonia,barcelona,vic,osona,fotos,photo,picture,video,text,texto,blogger,curiositat,curiosidad,curiosity,cultura,culture,trajecte,trayecto,journey,ruta,route,couchsurfing,relocation,web de viatges,web de viajes,travel blog,volta al mon,vuelta al mundo,round the world trip,aventura,adventure,angel amargant,marta vilanova,audiovisual,audiovisual,documental,documentary,pais,country,poble,pueblo,people,turisme,turismo,tourism,transport,transporte,transportation,
1815
blog,paged,paged-5,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-16.1,qode-theme-bridge,disabled_footer_bottom,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

Vertigen… molt vertigen és el que sents quan el tren desaccelera i comences a notar el grinyol dels ferros. La via és tan estreta com el pont, mires cap a baix i veus el buit. Se’t fa un nus a l’estómac. Comença el recorregut pel viaducte de Goteik. Construït pels colons britànics entre 1899 i 1900 amb la finalitat d’augmentar la seva presencia a la regió, el viaducte de Goteik és el pont més alt de Birmània. Compta amb 15 torres, la més alta fa 102 metres d’altura. Algunes fonts afirmen que fa 250 metres d’altura. El tren tarda uns 25 minuts a recórrer els 689 metres de via, no pot avançar més ràpid per evitar el balanceig i que el tren acabi a baix. Quan hi ets, agraeixes aquest ritme, el sentiment està a mig camí entre el pànic i l’emoció.

Avui ens saltarem la nostra pròpia norma i en comptes de parlar d’indrets curiosos, explicarem una de les formules que fan que viatjar sigui més enriquidor. Conèixer i compartir moments amb les persones locals, amb els que viuen durant “tot l’any” als països que nosaltres visitem durant unes setmanes, és una d’aquestes experiències recomanables.

Llencen les xarxes a l'aigua i les recullen amb les dues mans, miren cuidadosament si hi ha algun peix i comencen un altra vegada el procés. No estan quiets, es mouen lentament mentre remen amb el peu. Sí, sí, amb el peu. Ho fan amb total naturalitat, com si fos el més normal del món. Situat al cor de l'estat Shan, el llac Inle fa 22km de llarg i 10km d'ample. L'envolten unes 200 poblacions, algunes d'elles flotants sobre l'aigua, habitades per més de 15 ètnies diferents: els intha, els akha, els khun, els liso, els eng o els akhu.

Sempre ens ha resultat curiós el fet que Àsia tingui aquesta mena d'obsessió per tenir els monuments, sobretot figures de budes, infraestructures o els recursos naturals més grans, més amples, més llargs del món. És una competició i els hi agrada presumir de tenir-ho a casa seva. Òbviament, s'utilitza com a reclam turístic i, efectivament, tots els viatgers que estem al voltant ho volem veure. Aquest és el cas d'U Bein, el pont de teca més llarg i més vell del món, situat a la petita localitat d'Amarapura. Situat a només 11 quilòmetres de la ciutat de Mandalay, la segona ciutat més gran de Birmània situada al nord de Rangún.

Una de les nostres prioritats quan viatgem és fer-ho per vies terrestres, és a dir, agafar el mínim d'avions possibles. D'aquesta manera gaudim més del país, ens enriquim amb el seu paisatge, tenim més contacte amb els habitants locals i, per consciència, contaminem menys.

Durant la nostra estada a Mae Sot vam conèixer el projecte de l'ONG Colabora Birmània. L'organització treballa desenvolupant projectes en l'àmbit d'educació, infraestructura i salut per ajudar als birmans desplaçats a Tailàndia. Es calcula que n'hi ha entre 2 i 3 milions vivint en situació irregular en aquest costat de la frontera. Només a l'àrea de Mae Sot s'estima que hi ha uns 20.000 nens sense escolaritzar.